Idees i pensaments de Josep Armengou
Idees i pensaments de Josep Armengou
Josep Armengou i Feliu
Capítols de l'obra Justificació de Catalunya (1955)
• La invasió
Capítols de l’obra Nacionalisme català (1977)
    |
Berga 1910 - 1976
Escriptor i músic, va ser durant molts anys vicari, mestre de capella i organista de Berga. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col.laboracions a la revista Queralt (1952-1965) fins al seu llibre màxim, Justificació de Catalunya.
Escriptor i músic, va ser durant molts anys vicari, mestre de capella i organista de Berga. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col.laboracions a la revista Queralt (1952-1965) fins al seu llibre màxim, Justificació de Catalunya.
Com a pensador i assagista, va publicar Escrits de temps incerts (1965), La Llibertat de consciència i encara més coses i El silenci de Catalunya (1970). Pòstumament, aparegueix el llibre Nacionalisme català. Idees i pensaments de Josep Armengou, editat clandestinament l´any 1977, i les Homilies de Mossèn Armengou(1988). Com a historiador va divulgar estudis sobre El santuari de la Mare de Déu de Queralt(1971), L´escut de la ciutat de Berga(1973) i La Patum de Berga, llibre de referència obligada sobre la festa berguedana - declarada per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni Oral i immaterial de la Humanitat- . D´entre la seva obra inèdita, cal destacar encara la voluminosa Crònica de la ciutat de Berga en lletra menuda, en vies d´edició. Enguany aquest 2006 es compleix el trentè aniversari de la seva mort.
Capítols de l'obra Justificació de Catalunya (1955)
• La invasió
Capítols de l’obra Nacionalisme català (1977)
• Nació i Estat
• Nacionalisme i internacionalisme
• Nacionalisme i qüestió social
• Règim polític
• Revolució
• Espanya
• Política catalana
• La invasió
• La llengua
• Nacionalisme i internacionalisme
• Nacionalisme i qüestió social
• Règim polític
• Revolució
• Espanya
• Política catalana
• La invasió
• La llengua
Citacions del llibre Justificació de Catalunya (1955), de Josep Armengou
Els usufructuaris de l’Espanya tradicional, acostumats a explotar èxits polítics o militars més que no pas a doblegar l’espinada, s’han arribat a constituir en unes castes exemptes de l’obligació del treball i han creat un poble desvagat amb massa temps per a dedicar-se a somnis quixotescos; per això, Espanya ha pesat arreu, a dintre i a fora, com una nosa. I quan a l’últim Europa i el món han arribat a treure-se-la del damunt, ha esbravat a dintre casa la seva fúria.
La idea dissolvent de la unidad española ens ha privat secularment de la pràctica de la llibertat individual i col·lectiva, però no ha pogut privar-nos de desitjar-la cada vegada amb més il·lusió. Volem alliberar-nos com a homes i com a poble. Volem desafricanitzar-nos definitivament i reintegrar-nos per sempre a l’ànima occidental, a la qual devem la nostra existència nacional diferenciada.
La llibertat és l’única utopia eternament desitjable.
Val més una hora de llibertat que tota la història d’Espanya.
Val més una hora de llibertat que tota la història d’Espanya.
L’obrer català és doblement explotat i ho és per l’amo d’ací i ho és per l’amo d’allà, l’Estat espanyol que, a Catalunya, explota conjuntament obrers i amos.
Espanya no ens ha consentit d’ésser espanyols en català, única manera decorosa per a nosaltres d’ésser-ho. Això ens planteja un problema fonamental de drets humans i de dignitat. Caldria que els hispano-castellans fessin un esforç per situar-se al nostre lloc: ben segur que ni en nom d’Espanya ni en nom de cap altra cosa no consentirien que l’Estat no els volgués entendre en la llengua llur, ni suportarien les innombrables vexacions de què som objecte els catalans com a tals. I farien santament. Però si ells no ho consentirien, han de pensar que no tots els catalans som prou degenerats per a consentir-ho.
"L’Espanya castellana ens ha llevat el dret sagrat i la joia de viure nacionalment. Ha fet de Catalunya un país ocupat. Els catalans no podem veure en l’administració espanyola i en l’exèrcit espanyol altra cosa que una administració estrangera i unes forces d’ocupació. L’Espanya castellana ens ha tractat sempre amb la petulància i el menyspreu amb què la metròpoli tracta un poble colonitzat. Negar-ho seria cinisme, manca d’intel·ligència o degeneració irreformable"
"Som colònia d’Espanya, administrada, dominada i explotada per l’Espanya central; i dels nostres productes colonials, les tributacions, hom en viu i hom s’industrialitza i hom va armant-se d’una faisó gairebé grotesca [...] Ací desemboca, sense cap control ni previsió, el gran corrent immigratori de la metròpoli destinat a ofegar tota manifestació de catalanitat, a base de prostituir, flamenquitzar i anarquitzar Catalunya"
"Perdut l’imperi ultramarí i independitzat últimament el Marroc, som, amb Euskadi i les minses i vacil·lants possessions africanes, les darreres colònies espanyoles. I ens parlaran de Gibraltar? Colònia per colònia, no hi hauríem perdut gran cosa a dependre d’una metròpoli més llunyana i més civilitzada. Segurament que no hauríem estat la darrera a emancipar-nos de les colònies angleses. Ara, en canvi, ja ens ho trobarem"
"Som colònia d’Espanya, administrada, dominada i explotada per l’Espanya central; i dels nostres productes colonials, les tributacions, hom en viu i hom s’industrialitza i hom va armant-se d’una faisó gairebé grotesca [...] Ací desemboca, sense cap control ni previsió, el gran corrent immigratori de la metròpoli destinat a ofegar tota manifestació de catalanitat, a base de prostituir, flamenquitzar i anarquitzar Catalunya"
"Perdut l’imperi ultramarí i independitzat últimament el Marroc, som, amb Euskadi i les minses i vacil·lants possessions africanes, les darreres colònies espanyoles. I ens parlaran de Gibraltar? Colònia per colònia, no hi hauríem perdut gran cosa a dependre d’una metròpoli més llunyana i més civilitzada. Segurament que no hauríem estat la darrera a emancipar-nos de les colònies angleses. Ara, en canvi, ja ens ho trobarem"
"La situació colonial de Catalunya respecte a Espanya fa que tot moviment d’emancipació nacional català sigui igualment un moviment d’emancipació social"
"La unidad espanyola té un vici d’origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s’uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar, sinó, justament per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un possible invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat una garantia per a la nacionalitat. La unidad que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur destrucció. Aquesta unidad cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l’acceptaria pas si la hi imposaven"
"L’existència de l’idioma català posa frenètics els espanyols. Espanya ens ho perdonaria tot, llevat de l’idioma. Ens ho consentiria tot, àdhuc una frontera al Cinca, mentre parléssim en castellà"
"El fet és aquest: Catalunya va viure gloriosament molts segles sense la intromissió política i sense la llengua dels castellans, i Catalunya creu encara que podria anar vivint sense l’una i l’altra"
"L’Estat que abusa de la seva força per a desnacionalitzar un poble, cas freqüent com hem dit en els estats compostos, perd, per aquest sol fet, el dret d’existir en la seva forma actual. Així mateix, tota nacionalitat que se sent vexada i oprimida per un Estat i es veu abocada a una minva de les seves característiques nacionals per culpa d’aquest mateix Estat, té tot el dret a fer-se un Estat pel seu compte"
"La sobirania no pertany a l’Estat si no és per delegació del poble, i el poble és la Nació: "Una Nació té dret a l’afirmació de la seva cultura, al desenvolupament de la seva economia, a la direcció de la seva vida" (Duran i Ventosa, L’essència de les nacionalitats). Aquest dret, el é tota Nació encara que no gaudeixi de llibertat actual, i cap Estat no pot negar-se a reconèixer-lo sense perdre automàticament tota jurisdicció sobre aquella Nació, car el dret dels Estats compostos damunt els pobles que els integren solament pot recolzar en un pacte, explícit o tàcit.
L’Estat no pot concedir ni atorgar drets o llibertats a cap Nació, car tota Nació ja té de si aquests drets. A l’Estat només li resta de reconèixer-los i no obstaculitzar-los.
Tampoc no és l’Estat qui ha de diagnosticar la majoria d’edat de les nacionalitats per a formar un Estat independent. Quan un poble vol de debò la independència té ja, per aquest sol fet, el dret de posseir-la. El fet de voler-la ja és merèixer-la, car manifesta l’eclosió de la consciència–voluntat"
"I si l’Estat, abusant de la seva força, es nega a reconèixer aquest dret, a la Nació oprimida no li resta altre camí que anar, sense contemplacions, a l’aplicació de la coneguda fórmula del canonge vigatà: "Poble que mereix ser lliure, si no li donen s’ho pren"
"La sobirania no pertany a l’Estat si no és per delegació del poble, i el poble és la Nació: "Una Nació té dret a l’afirmació de la seva cultura, al desenvolupament de la seva economia, a la direcció de la seva vida" (Duran i Ventosa, L’essència de les nacionalitats). Aquest dret, el é tota Nació encara que no gaudeixi de llibertat actual, i cap Estat no pot negar-se a reconèixer-lo sense perdre automàticament tota jurisdicció sobre aquella Nació, car el dret dels Estats compostos damunt els pobles que els integren solament pot recolzar en un pacte, explícit o tàcit.
L’Estat no pot concedir ni atorgar drets o llibertats a cap Nació, car tota Nació ja té de si aquests drets. A l’Estat només li resta de reconèixer-los i no obstaculitzar-los.
Tampoc no és l’Estat qui ha de diagnosticar la majoria d’edat de les nacionalitats per a formar un Estat independent. Quan un poble vol de debò la independència té ja, per aquest sol fet, el dret de posseir-la. El fet de voler-la ja és merèixer-la, car manifesta l’eclosió de la consciència–voluntat"
"I si l’Estat, abusant de la seva força, es nega a reconèixer aquest dret, a la Nació oprimida no li resta altre camí que anar, sense contemplacions, a l’aplicació de la coneguda fórmula del canonge vigatà: "Poble que mereix ser lliure, si no li donen s’ho pren"
"Desnacionalitzar-se voluntàriament és signe de degeneració i d’impotència. Només les persones frustrades han seguit aquest dissortat camí. Aquesta deserció té totes les característiques d’un crim contra natura, és una inversió espiritual. És un insult al propi naixement, és considerar-se fracassat d’origen. Renegar del passat propi és venir al món sense vinculació històrica, és venir-hi de frau. L’home que a la seva terra es constitueix en introductor d’una llengua forastera en detriment de la llengua pàtria, és importador de costums estranys que adulteren les formes de vida originals sense fer-les progressar, és un degradat i un miserable. Té obligació d’emigrar a la seva pàtria electiva, ha perdut tot dret al seu país. En tot cas, només pot reclamar vuit pams de corda i un arbre mort on penjar-se. I, encara, que es podreixi penjat enlaire, sense que el seu cos espuri contamini la mare terra de la qual s’ha avergonyit"
"L’odi de l’España Nacional a Catalunya culminà, efectivament i simbòlica, el 15 d’octubre de 1940, amb l’afusellament, a Montjuïc, d’En Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya"
"La catalanitat d’En Companys havia estat molt discutida, i la seva actuació política encara més. No podem negar-li errades irreparables. Espanya, però, va encarregar-se de redimir-lo dels seus errors i fer d’una personalitat discutida un màrtir indiscutible. Un Visca Catalunya! de cara a la mort i una descàrrega de fuselleria espanyola van situar-lo definitivament al martirologi de la Pàtria"
"L’Espanya històrica no afusellava el cap de l’Esquerra, ni l’antic advocat de la FAI, ni tampoc el revoltat del 6 d’Octubre: afusellava El President de la Generalitat, afusellava Catalunya.
Si s’hagués tractat de Prat de la Riba o de Puig i Cadafalch, els hauria afusellats igualment.
En la persona de l’honorable Lluís Companys i Jover tots els catalans ens sentim afusellats"
"La catalanitat d’En Companys havia estat molt discutida, i la seva actuació política encara més. No podem negar-li errades irreparables. Espanya, però, va encarregar-se de redimir-lo dels seus errors i fer d’una personalitat discutida un màrtir indiscutible. Un Visca Catalunya! de cara a la mort i una descàrrega de fuselleria espanyola van situar-lo definitivament al martirologi de la Pàtria"
"L’Espanya històrica no afusellava el cap de l’Esquerra, ni l’antic advocat de la FAI, ni tampoc el revoltat del 6 d’Octubre: afusellava El President de la Generalitat, afusellava Catalunya.
Si s’hagués tractat de Prat de la Riba o de Puig i Cadafalch, els hauria afusellats igualment.
En la persona de l’honorable Lluís Companys i Jover tots els catalans ens sentim afusellats"
Citacions del llibre Nacionalisme català, de Josep Armengou
"L´extremada suspicàcia castellana davant les varietats dels pobles peninsulars delata la fragilitat de la seva construcció espanyola. Vol dir que la pretesa "Unidad Española" no ha superat la categoria de mite"
"I pensem que no salvarem l´home si no salvem el seu medi íntim, el seu món a l´abast. Només en la comunitt nacional circumscrita, reduïda, íntima, carnal, trobarà l´home el seu esplai, la seva identitat i la seva salvació.
Aquesta comunitat és tot el contrari de les grans Pàtries oficials que no són res més que el suport d´un Estat cada dia més tecnificat , més inhumà i més deshumanitzador. Cal anar a les grans unitats superestatals, àdhuc a la gran unitat mundial, per tal de salvar els ambients afectius de l´home i destruir la monstruositat dels grans Estats actuals esclafadors de la persona. Estats que només han servit per alimentar guerres i mal viure internacional"
"Servir el propi país és la manera més eficaç i més a l´abast de tothom de servir la humanitat. El món es va fent petit, però per a ésser ciutadà del món encara cal ésser ciutadà de la "civitas pròpia. Al món no existest l´home, sinó els homes; no hi ha la humanitat en abstracte, sinó que hi ha anglesos i alemanys, coreans i japonesos, espanyols i catalans. Per ésser alguna cosa al món encara és necessari de sentir-se immers en una comunitat humana delimitada i caractritzada, cordial i a l´abast. Allò que en diem la Pàtria, la Nació, com a palanca de projecció vers la humanitat"
"Per salvar l´home de la despersonalització i de la massificació, hem de salvar per a ell un petit país fet a la seva mesura"
"El primer servei que l´Estat ha de prestar a l home és d´assegurar-li el dret a viure nacionalment. Dret que l´Estat espanyol ens nega als catalans en privar-nos de viure en català"
"Tot centralisme és una forma de totalitarisme"
"Tota tirania pública és una tirania estatal"
"Tot moviment nacionalista és un moviment contra un Estat determinat, i tot genocidi antinacionalista és realitzat per un Estat sota la disfressa d´un altre nacionalisme"
"Tot Estat que s´imposa a la Nació es constitueix en dictadura"
"Espanya no és un país, és una burocràci. El buròcrata de l´administració espanyola sol ésser un pobre diable mal educat, enemic del poble que el manté, amb manc de responsabilitat i excés d´ufana. Els organismes burocràtics oficials d´Espanya han estat unes màquines perfectes d´engegar en sèrie els ciutadans a la merda. Una vergonya per a allò que diuen que representen i un insult per als governats. A Catalunya han estat , de més a més, un instrument d´invasió demofràfica i de domini colonial. L´estat espanyol, dèspota, vividor, sangonella, paràsit, ha tingut en la seva estúpida burocràcia l´exponent més fidel"
"Mai un Estat no pot reclamar cap dret sobre una nacionalitat. La majoria dels Estats unitaris i centralistes han estat construïts sobre el robatori, el crim i la guerra. Només en una federació de pobles lliures tindrem homes lliures"
"Sense Nació no hi h nacionalisme, però sense nacions no hi ha internacionalisme"
"Les cultures són sempre d´àrea geogràfica reduïda, lligades a un idioma i a una psicologia col.lectiva"
"Som universalistes, però a partir de l´home, no de l´Estat. I, com a catalans, som universalistes a partir de l´home català"
"Així com hi ha classes explotades i classes explotadores, també hi ha pobles explotadors i pobles explotats"
"Suprimir la política és suprimir la llibertat, és capar l´home"
"Hi ha dues formes de violència: la violència d´opressió i la violència d´alliberament. La d´opressió és una injustícia, la d´alliberament un dret i una obligació. Negar a l´oprimit que no té altre recurs que la violència, el dret d´alliberar-se per la violència justificada d´una violència injusta, és condemnar l´oprimit i justificar la injustícia. La violència instal.lada, institucionalitzada, la confonem fàcilment amb l´ordre públic. La violència d´alliberament la solem confondre amb el desordre. Però la violència institucionalitzada és la forma pitjor de violència i el desordre més escandalós. No podem condemnar amb això multituds d´homes i dones a l´opressió perpètua i a la conformitat degradant. Dissortadament, els agents de la injustícia no solen entendre altre llenguatge que el de la violència. La violència, en tot cas, n ha d´ésser un dogma, una norma absoluta, sinó l´últim recurs. Cal sospesar bé en cada circumstància quina forma de combat s´imposa, calculant molt bé les possibilitats i l´eficàcia. Cap país no ha pogut alliberar-s del colonialisme espanyol sense la violència"
"El fet que la llibertat no sigui possible a Espanya no és un argument contra la llibertat: és un argument contra Espanya"
"No hi ha homes lliures en pobles esclaus"
"La gent de seny ha dit de vegades: "Catalunya no està preparada per a la independència" Obliden que Catalunya és una entitat nacional molt anterior a l´Estat espanyol, i que havia gaudit de plena independència durant molts segles. Obliden que la independència és el clima natural dels pobles i la colonització una violència antinatural"
"El Valle de los caídos, l´Escorial... sense esclaus no hi ha piràmides"
"La monarquia espanyola no ha estat mai democràtica. A la monarquia espanyola no li ha interessat mai la Pàtria, sinó el patrimoni. Per això va recolzar-se en Castella, el poble que, entre tots, oferia més garanties de consolidar i conservar aquell patrimoni. D´aquí vingué la identificació de Castella amb la monarquia.
"La gran tragèdia de Castella és que ha hagut d´ésser espanhola perquè no s´ha sentit amb forces per a ésser castellana"
"Espanya és una presó d´homes i de pobles"
"I pensem que no salvarem l´home si no salvem el seu medi íntim, el seu món a l´abast. Només en la comunitt nacional circumscrita, reduïda, íntima, carnal, trobarà l´home el seu esplai, la seva identitat i la seva salvació.
Aquesta comunitat és tot el contrari de les grans Pàtries oficials que no són res més que el suport d´un Estat cada dia més tecnificat , més inhumà i més deshumanitzador. Cal anar a les grans unitats superestatals, àdhuc a la gran unitat mundial, per tal de salvar els ambients afectius de l´home i destruir la monstruositat dels grans Estats actuals esclafadors de la persona. Estats que només han servit per alimentar guerres i mal viure internacional"
"Servir el propi país és la manera més eficaç i més a l´abast de tothom de servir la humanitat. El món es va fent petit, però per a ésser ciutadà del món encara cal ésser ciutadà de la "civitas pròpia. Al món no existest l´home, sinó els homes; no hi ha la humanitat en abstracte, sinó que hi ha anglesos i alemanys, coreans i japonesos, espanyols i catalans. Per ésser alguna cosa al món encara és necessari de sentir-se immers en una comunitat humana delimitada i caractritzada, cordial i a l´abast. Allò que en diem la Pàtria, la Nació, com a palanca de projecció vers la humanitat"
"Per salvar l´home de la despersonalització i de la massificació, hem de salvar per a ell un petit país fet a la seva mesura"
"El primer servei que l´Estat ha de prestar a l home és d´assegurar-li el dret a viure nacionalment. Dret que l´Estat espanyol ens nega als catalans en privar-nos de viure en català"
"Tot centralisme és una forma de totalitarisme"
"Tota tirania pública és una tirania estatal"
"Tot moviment nacionalista és un moviment contra un Estat determinat, i tot genocidi antinacionalista és realitzat per un Estat sota la disfressa d´un altre nacionalisme"
"Tot Estat que s´imposa a la Nació es constitueix en dictadura"
"Espanya no és un país, és una burocràci. El buròcrata de l´administració espanyola sol ésser un pobre diable mal educat, enemic del poble que el manté, amb manc de responsabilitat i excés d´ufana. Els organismes burocràtics oficials d´Espanya han estat unes màquines perfectes d´engegar en sèrie els ciutadans a la merda. Una vergonya per a allò que diuen que representen i un insult per als governats. A Catalunya han estat , de més a més, un instrument d´invasió demofràfica i de domini colonial. L´estat espanyol, dèspota, vividor, sangonella, paràsit, ha tingut en la seva estúpida burocràcia l´exponent més fidel"
"Mai un Estat no pot reclamar cap dret sobre una nacionalitat. La majoria dels Estats unitaris i centralistes han estat construïts sobre el robatori, el crim i la guerra. Només en una federació de pobles lliures tindrem homes lliures"
"Sense Nació no hi h nacionalisme, però sense nacions no hi ha internacionalisme"
"Les cultures són sempre d´àrea geogràfica reduïda, lligades a un idioma i a una psicologia col.lectiva"
"Som universalistes, però a partir de l´home, no de l´Estat. I, com a catalans, som universalistes a partir de l´home català"
"Així com hi ha classes explotades i classes explotadores, també hi ha pobles explotadors i pobles explotats"
"Suprimir la política és suprimir la llibertat, és capar l´home"
"Hi ha dues formes de violència: la violència d´opressió i la violència d´alliberament. La d´opressió és una injustícia, la d´alliberament un dret i una obligació. Negar a l´oprimit que no té altre recurs que la violència, el dret d´alliberar-se per la violència justificada d´una violència injusta, és condemnar l´oprimit i justificar la injustícia. La violència instal.lada, institucionalitzada, la confonem fàcilment amb l´ordre públic. La violència d´alliberament la solem confondre amb el desordre. Però la violència institucionalitzada és la forma pitjor de violència i el desordre més escandalós. No podem condemnar amb això multituds d´homes i dones a l´opressió perpètua i a la conformitat degradant. Dissortadament, els agents de la injustícia no solen entendre altre llenguatge que el de la violència. La violència, en tot cas, n ha d´ésser un dogma, una norma absoluta, sinó l´últim recurs. Cal sospesar bé en cada circumstància quina forma de combat s´imposa, calculant molt bé les possibilitats i l´eficàcia. Cap país no ha pogut alliberar-s del colonialisme espanyol sense la violència"
"El fet que la llibertat no sigui possible a Espanya no és un argument contra la llibertat: és un argument contra Espanya"
"No hi ha homes lliures en pobles esclaus"
"La gent de seny ha dit de vegades: "Catalunya no està preparada per a la independència" Obliden que Catalunya és una entitat nacional molt anterior a l´Estat espanyol, i que havia gaudit de plena independència durant molts segles. Obliden que la independència és el clima natural dels pobles i la colonització una violència antinatural"
"El Valle de los caídos, l´Escorial... sense esclaus no hi ha piràmides"
"La monarquia espanyola no ha estat mai democràtica. A la monarquia espanyola no li ha interessat mai la Pàtria, sinó el patrimoni. Per això va recolzar-se en Castella, el poble que, entre tots, oferia més garanties de consolidar i conservar aquell patrimoni. D´aquí vingué la identificació de Castella amb la monarquia.
"La gran tragèdia de Castella és que ha hagut d´ésser espanhola perquè no s´ha sentit amb forces per a ésser castellana"
"Espanya és una presó d´homes i de pobles"
Labels: JOSEP ARMENGOU
posted by Moisès Rial Medina at 3:51 PM
0 comments
